El síndrome dels “pares recents” o del Rinoceront Dijous

Existeix una patologia que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es resisteix a classificar: el Síndrome del Rinoceront Dijous (també conegut amb el nom més llarg de "síndrome dels pares recents molestant en llocs públics".

En un país amb una natalitat tant escandalosament baixa com el nostre, és políticament incorrecte parlar malament dels pares i mares novells. Però això no ens impedeix de comentar una patologia que els afecta d’una manera massiva.

Simptomes: perden la noció d’estar "al mig del pas", adquireixen una tendència inicialment inconscient a no respectar l’espai vital de la gent que els envolta (donen cops a les cadires d’altres clients del restaurant, eduquen els seus nens per que cridin ferint la capacitat auditiva de qui els escolti…) i preparen la seva prole per fer impossible el gaudi de qualsevol acte públic. Hi ha altres sipmtomes molt més greus, però aquest no és el bloc adequat per parlar-ne.

Problemàtica: els pares novells víctimes del síndrome abans esmentat dificulten el funcionament normal dels establiments i actes públics, els transports, les comunicacions, els tràmits administratius i l’oci a les nostres terres. També compliquen l’accés a qualsevol lloc i semblen repartir-se allà on l’urgència d’altri els requereixi.

Tractament: en els casos més greus, ni tansols una dosi d’ultraviolència verbal sembla tenir cap efecte. S’ofenen, i es limiten a molestar molt més encara amb el suport implicit de part del seu entorn.

Diagnòstic: estem condemnats a suportar com puguem aquests pares i mares rinoceronts i als monstres pudents i cridaners dels seus fills maleducats.

[@more@]



Comentaris tancats a El síndrome dels “pares recents” o del Rinoceront Dijous

Bill Gates és un criminal i cal que se’l jutgi

En Guillem Portes (Bill Gates) altrament conegut com a Billy (o Gili) Puertas és un criminal condemnat pel tribunal europeu de la competència i, a més, és culpable d’una pèrdua imperdonable de productivitat arreu del món per la difusió d’un sistema operatiu que tracta els seus usuaris com a idiotes, farceix els seus ordinadors de software espia i converteix a professionals solvents en rates greixoses que bavegen davant d’un clip que salta o un gosset imbècil.

Microsoft és la Disney de les empreses:

"Sigues nazi, no pensis i gasta diners."

[@more@]



Comentaris tancats a Bill Gates és un criminal i cal que se’l jutgi

L’Aquàrium de Barcelona

Si algú té ganes de perdre la è en l’espècie humana, si vol atenuar el seu humanisme o simplement vol dubtar del seu nacionalisme català o el seu convenciment europeu:

VISITEU L’AQUARIUM DE BARCELONA EN UN DIA FESTIU

Si després de l’experiència seguiu creient que l’espècie humana progressa, que els catalans som cultes, moderats i cívics, o que a les principals entitats bancaries i financeres del país no hi treballen hooligans… bé, cap problema: sou autistes i, en els temps que corren potser és una sort.

Només a les celebracions del Barça a Canaletes havia vist tants energúmens, tants impresentables junts.

I deixo de banda tots els pseudotecnòcrates que agafen la càmera digital de fotos o video (o pitjor: el telèfon amb càmera comprat al Carrefour o a l’Eroski) i es dediquen a demostrar fins a quin punt són gilipolles molestant a tothom (peixos inclosos) fins a extrems imperdonables.

Els museus i llocs públics d’un país parlen de com és la seva gent.

[@more@]



Comentaris tancats a L’Aquàrium de Barcelona

Maragal (Maragall)? Bus (Bush)? Seldon (Sheldon)? Picha (Pizza)? Captus (Cactus)?

Si tingués els diners, el temps, la paciència i les màquines de fer elecroshocks imprescindibles, faria una fundació de logopedes sense fronteres per ensenyar a parlar anglès, català i qualsevol idioma que no sigui el "madrileny quillo" als suposats "comunicadors" i "dobladors" de les espanyes.

Per què carai han de dir "Maragal" quan el seu idioma té paraules com llúvia, llorar, calle, llegar, paella, callar… Però no en ténen prou amb això: també diuen "Puyol"(Pujol), "Bus"(Bush) o "Seridan"(Sheridan).

El meu àlias (Xeix) el pronunciarien "Ses" o "Chech"?

També s’entesten en seguir dient Gerona quan a tots els efectes és, de fa temps, Girona…

No en saben més, són imbècils o hi ha malícia?

[@more@]

1 comentari

LA MONARQUIA ESPANYOLA NO TÉ CAP LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

JA HO VA DIR EL DICTADOR: "NO RESTAURO SINÓ QUE INSTAURO LA MONARQUÍA"

Diguin el que diguin alguns impresentables, la institució monàrquica no ha estat mai confirmada per les urnes i el fet que encapçali l’estat espanyol es deu només a la voluntat del dictador de "dejarlo todo atado y bien atado".

La "transició" no li aporta cap legitimitat per que es tracta del procés més escandalós d’indult massiu de feixistes, torturadors i militars colpistes de tota la història contemporània europea.

  • Hem d’acceptar com a cap de l’estat un rei descendent de qui va declarar la guerra a la nostra terra, va abolir les nostres institucions i va prohibir la nostra cultura?
  • Ens hem de ressignar a formar part d’un estat post feudal i catòlic quan l’última legalitat vigent abans del cop militar era una república laica?
  • Hem d’acceptar la voluntat d’un dictador feixista en l’estructura bàsica de la nostra suposada democràcia?

Val la pena llegir el llibre UN REI COP PER COP ja difícil de trobar en llibreries però disponible a la web:

http://www.geocities.com/patriciasverlo/

De tota manera, no cal compartir la ideologia de fons del llibre, no cal ser d’esquerres, no cal ser independentista, ni anarquista, ni ateu per oposar-se a la monarquia espanyola actual i la manera com va ser instaurada. Només cal tenir una mica de sentit comú, un esperit sincerament democràtic o simplement una mica de dignitat ciutadana.

[@more@]

2s comentaris

NO EM SENTO ESPANYOL

I no és estrany: a les espanyes tampoc m’hi consideren, d’espanyol. Són els primers en creure que la meva nacionalitat és diferent de la seva i que la meva cultura no forma part de la cultura de l’Estat.

Si les coses fóssin més normals, els nacionalistes espanyols més convençuts haurien de parlar amb fluidesa totes les llengües de l’estat i reivindicar com a propis els símbols, els signes d’identitat i les cultures de tots els pobles que formen l’actual estat espanyol.

En aquest sentit, a Anglaterra no ténen cap problema en sentir com a propis els símbols escocesos, galesos o irlandesos, ténen seleccions esportives separades, fan la copa 5 nacions i tenen molt clar que la Gran Bretanya la formen diversos pobles. Són imperialistes sense complexes, més enèrgics, més jacobins, més centralistes, però també més cultes, més respectuosos. I no dic que el seu model sigui l’ideal ni molt menys, perquè funciona fins al punt que dificilment es trencarà la seva unitat. Però el nostre és pitjor, més ranci, més trist, més pobre.

[@more@]

5s comentaris

Hereus

També es pot ser molt "cutre" tenint molts diners…

A Catalunya en sabem, d’això. Parts de la ciutadania més rica de la nostra terra la formen els impresentables hereus de tal o qual, que mai no han estudiat res, que es vendrien a sa mare si els féssin bon preu i que no ténen criteri en gairebé cap de les decisions que prenen.

Si, és cert que provenen de famílies que han treballat molt i bé, però ells són l’excepció i el final d’una època. A Girona en tenim per donar, vendre, i llogar a estones, d’aquests.

Mediocres amb cotxes cars que canvien de dona quan s’acosten a la cinquantena i engreixen la clientela de prostíbuls i camells de guant blanc.

Pringats sense ofici però amb molt benefici.

Desgraciats que fant pitjor la vida de tothom i no tenen ni dignitat.

Ni tansols conformen una dreta política solvent perquè els manca nivell intelectual.

Què n’hem de fer de tos aquests?

[@more@]

3s comentaris

CANÇÓ TRISTA DE GIRONA (GIRONA’S BLUES)

ES POT AFIRMAR (SENSE POR D’EQUIVOCAR-SE) QUE A GIRONA L’HOSTELERIA EN GENERAL I L’OCI NOCTURN EN CONCRET PATEIXEN UNA MALALTIA TANT INCURABLE COM FATAL: LA MEDIOCRITAT.

Unes poques famílies gestionen gairebé totes les llicències i les poques que en queden al marge, o segueixen la corrent o es veuen obligades a plegar fruit de la xarxa de pressió-influències que manté la ciutat sota control. Quatre anècdotes gens significatives i que no representen cap competència real per l’oligarquia hostelera gironina sobreviuen com poden (d’una manera semblant al llogarret d’Astèrix i Obèlix). La resta: franquícies, grans cadenes i grup Boira.

El resultat: una ciutat en aquest aspecte (i molts d’altres dels que parlaré en altres posts) mediocre fins a un extrem vergonyós. Una oferta clònica i de gama molt baixa (no pel que fa a preus, és clar). No disposen de bons cuiners perquè no estan disposats ja no a pagar-los un sou decent sinó a respectar-los com a persones. Hi ha marques i productes no disponibles perquè el grup Boira (i altres) no pagaven puntualment i estan exclosos de servei… tot plegat patètic. Tots els establimenmts s’assemblen. tots tenen els mateixos defectes i van vivint malgrat no oferir res decent gràcies al turisme i a la falta de criteri de bona part de la ciutadania que, plena de complexes post-rurals, considera que tot el que és car és bo.

[@more@]

Comentaris tancats a CANÇÓ TRISTA DE GIRONA (GIRONA’S BLUES)

Blocat va lent?

M’ho sembla a mi o els servei BLOCAT va lent? Trobo que la càrrega i actualització de les pàgines de Blocat és més lenta que les d’altres proveïdors de serveis bloc? Pot ser? O sóc un paranoic?

Per la resta està bé, però…

[@more@]

Comentaris tancats a Blocat va lent?

Polítics…

L’afirmació "tots els polítics són iguals" és, evidentment simplista:

Existeixen moltíssimes formes de corrupció, d’incompetència, de nepotisme, de prepotència, d’ineficàcia, d’imbecilitat, d’hipocresia, de prevaricació, de parasitisme, de ganduleria, de manca d’imaginació, d’insolvencia intelectual, d’indigència cultural, de mediocritat, de manca d’honestedat…

Cada un dels nostres impresentables representants ha sabut fer-se un perfil únic a partir de la seva incapacitat concreta per resoldre els nostres problemes.

I no n’hem linxat cap des de fà dècades. I ningú no dimiteix. I els seguim votant. I viuen del nostre esforç sense fer res a canvi.

La culpa és nostra. I només nostra. Per permetre-ho.

[@more@]

Comentaris tancats a Polítics…